frustació

Voleu dir que mai no arribarè a controlar ni que sigui una miqueta l'ordinador?
De veritat que em sento ben frustada. Sempre havía pensat que si un s'esforçava en alguna cosa a la fi  recollìa els fruits, ara ja començo a dubtar si serà veritat.
No sè si ès per l'edat, la manca de confiança en mi mateixa, o simplement que les noves tecnologies no van amb mi, pero el cas es que em costa moltissim dominar aquest aparell.
No patiu, penso continuar sense defallir, encara que es l'aprenentatge que mès m'ha costat en la meva vida.
Cèlia

RECORDANT AL MOSSEN

Sempre resulta difícil dir l'últim adéu a les persones vers les quals sents afecte i estimació. Tens el neguit de no saber expressar tot el que aquesta persona ha representat. Va ser el 1990 que mossèn Tella va arribar a la nostra parròquia, amb la salut una mica gastada, ... que no malgastada. Dels més de 50 anys de ministeri sacerdotal 20 els ha dedicat al nostre poble, de manera estoica, sense defallir ni física ni moralment. De manera humil però amb un optimisme persistent, va anar assolint tot els objectius que volia. 

Aquestes paraules volen ser d'agraïment i de reconeixement a J. Mª Tella, el mossèn que serà recordat sens dubte per la seva bonhomia, i per la seva entrega i dedicació als altres. La seva petjada ha quedat incrustada en cada un dels racons de la nostra església, i el seu record romandrà sempre viu en la memòria de tots els que vàrem tenir la sort de tractar-lo. Descansi en pau.

Cèlia