l'estiu que em va canviar la vida

Com ja sabeu, l'estiu 2005  se'm va diagnosticar un càncer de mama , per a mi va ser  un estiu en que no va brillar el sol, molt al contrari, quan mirava l`horitzó l'únic  que veia era un núvol negre i amenaçador.No m'atreviria a dir que he viscut el pitjor moment de la meva vida, perquè aquesta ens sorprèn massa vegades, però si que ha  marcat un abans i un desprès. Ja sé que el meu cas no és únic  ni excepcional, algunes de vosaltres heu passat pel mateix i us agraeixo que m'encomanessiu el vostre coratge i esperança  per continuar endavant. Aprofitant que ara  tothom qui ho vulgui podrà llegir aquest escrit, vull agrair-vos tot el recolzament, interès i afecte que m'heu demostrat. Heu estat tantes les que m'heu fet costat en moments de defalliment, que heu plorat i patit amb mi, que des de llavors sento que estic amb deute amb tanta bona gent que he tingut al costat, i potser segur que no he valorat prou fins ara. Per tot això vull donar-vos les gràcies, però no les protocol·làries, sinó aquelles que es diuen de tot cor. A tothom que va estar amb mi en aquells moments MOLTES GRÀCIES.